Català, 384 pàgines.
Premi Ramon Llull 2012. Des de la seva publicació va ser un llibre que vaig tenir interès en llegir. No sé si encuriosit pel fet que la protagonista era psiquiatra o bé pel mateix nom de la novel·la.
Val a dir que la lectura no m'ha apassionat. Esperava un altre tipus de trama. M'havia fet la fantasia que al tractar-se d'una psiquiatra la "cosa" agafaria més el camí de la pràctica professional.
En canvi ens trobem davant d'una protagonista atrapada en la seva pròpia obsessió, amb una gran dificultat de sortir de les seves interpretacions de la realitat i deixar-se seduir per les mateixes. Una protagonista que s'adona, al cap de molt temps, potser massa tard, que tot el món intern i extern que havia creat té molt poc a veure amb la realitat que s'havia imaginat i que ha deixat perdre tot un munt de possibilitats per ser feliç, o si més no per poder viure d'una manera més connectada amb la realitat i més propera a l'afectivitat de la gent que l'envoltava. Un exemple clar com les obsessions t'aïllen de tot allò que succeeix al voltant d'un.
Darrera de tota obsessió trobem una persona amb nivells molt alts d'ansietat, i darrera d'una persona amb alts nivells d'ansietat i trobem una persona que té por. La protagonista, la Nes, té por, de què? com un relat ens pot transportar a reflexionar sobre nosaltres mateixos i les nostres pors? viure en un món veloç, on mentre tot just estem creant el present ja tenim la ment dipositada en el futur més immediat, ens allunya de l'essència del moment present.
En teràpia sabem que al client/pacient l'hem d'ajudar a situar-se en el present per tal d'elaborar nous pensaments i noves emocions, ja que viure constantment amb un pensament futur alimenta les neurosis i ens endinsa en un estat d'ansietat. Deixem d'estar connectats en la realitat per viure en un context irreal on lo probable o preferible esdevé absolut i necessari. Viure desarrelats del present fa que fonamentem la nostra essència en allò que ens manca ( la falta, en el llenguatge psicoanalític) i el desig per allò que ens manca ens pot fer caure en la insatisfacció si és que no aprenem a gaudir del què tenim. Quantes insatisfaccions actuals tenen l'origen en desitjar més allò que no tenim i no saber valorar prou el que ja tenim (sempre que això no sigui nociu)?
Una proposta, fem un esforç de construir més el nostre pensament des del m'agradaria en comptes des del necessito. Pot ser per aquí trobarem nous camins per viure d'una forma més saludable...
En canvi ens trobem davant d'una protagonista atrapada en la seva pròpia obsessió, amb una gran dificultat de sortir de les seves interpretacions de la realitat i deixar-se seduir per les mateixes. Una protagonista que s'adona, al cap de molt temps, potser massa tard, que tot el món intern i extern que havia creat té molt poc a veure amb la realitat que s'havia imaginat i que ha deixat perdre tot un munt de possibilitats per ser feliç, o si més no per poder viure d'una manera més connectada amb la realitat i més propera a l'afectivitat de la gent que l'envoltava. Un exemple clar com les obsessions t'aïllen de tot allò que succeeix al voltant d'un.
Darrera de tota obsessió trobem una persona amb nivells molt alts d'ansietat, i darrera d'una persona amb alts nivells d'ansietat i trobem una persona que té por. La protagonista, la Nes, té por, de què? com un relat ens pot transportar a reflexionar sobre nosaltres mateixos i les nostres pors? viure en un món veloç, on mentre tot just estem creant el present ja tenim la ment dipositada en el futur més immediat, ens allunya de l'essència del moment present.
En teràpia sabem que al client/pacient l'hem d'ajudar a situar-se en el present per tal d'elaborar nous pensaments i noves emocions, ja que viure constantment amb un pensament futur alimenta les neurosis i ens endinsa en un estat d'ansietat. Deixem d'estar connectats en la realitat per viure en un context irreal on lo probable o preferible esdevé absolut i necessari. Viure desarrelats del present fa que fonamentem la nostra essència en allò que ens manca ( la falta, en el llenguatge psicoanalític) i el desig per allò que ens manca ens pot fer caure en la insatisfacció si és que no aprenem a gaudir del què tenim. Quantes insatisfaccions actuals tenen l'origen en desitjar més allò que no tenim i no saber valorar prou el que ja tenim (sempre que això no sigui nociu)?
Una proposta, fem un esforç de construir més el nostre pensament des del m'agradaria en comptes des del necessito. Pot ser per aquí trobarem nous camins per viure d'una forma més saludable...
Llibre disponible
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada