És un llibre que ha tingut molt ressò, però a mi em va deixar una mica decebut. Com diu el mateix títol la vaig trobar freda i massa paranoïca. En el rerefons del llibre hi ha tota l'experiència i saber antropològic de l'autor. En el fons és un llibre sobre les relacions humanes i les seves vicissituds: recel, cooperació, solidaritat, enveja...
Són dos els motius que m'han fet escollir aquest llibre: primer la calor d'aquests dies, com a mínim el títol és refrescant; i el segon motiu, més seriós, és la trama del mateix llibre on un personatge, desmotivat i decebut amb la societat, decideix marxar i buscar la solitud en una illa. Crec que és un sentiment fantasiós que moltes persones comparteixen davant de les dificultats actuals del dia a dia.
Un antic lluitador de la independència d'Irlanda, desmotivat pels esdeveniments del món occidental, decideix esborrar la seva personalitat i fugir de la societat on viu. Accepta una oferta de treball d'oficial atmosfèric per un any en una illa perduda al mig de l'oceà Atlàntic, on no hi ha més que un far i està lluny de qualsevol ruta marítima.
En aquesta illa només hi ha un habitant, l'oficial de senyals Batís Caffó, que no fa cas ni ajuda l'irlandès, l'ignora tot i la informació que té de l'illa. Així que el protagonista ha de passar sol unes nits assetjat per l'atac d'uns éssers monstruosos en la seva cabana de fusta, que anomena granotots, o, posterioment, els "citauca".
Gràcies a la seva astúcia aconsegueix quedar-se al far amb Caffó i així poden resistir als atacs dels granotots. Descobreix com aquest té un d'aquells éssers, la femella Aneris, que no només té domesticat, sinó que també li serveix d'amant. Tot i que l'irlandès primer pensa que els granotots són dolents i volen matar sense motiu, després de conèixer Aneris la desitja i els veu amb sentiments. Però Caffó no s'ho vol creure.
Llibre disponible
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada