Premi Ramon Llull 2004.
Aquests últims dies es parla d'aquest autor com a candidat d'ERC a Madrid en les pròximes eleccions a l'Estat espanyol. ERC va passar l'època filològica amb Carot Rovira i ara presenten l'època històrica amb Junqueres com a punter. Que tinguin sort!
Un predicador purità de Londres condemna la beguda de moda a l'Europa del XVII. Es tracta del cafè, que aixeca passions de tota mena. Pe una banda, es diu que porta a la impotència, la lepra, el pecat, la mort...Per l'altra, s'assegura que la poció actua d'afrodisíac, remei o panacea universal. Un tal Fèlix Dufoy emprèn la recerca del millor cafè, però amb una particularitat: l'observa, l'ensuma...i no el tasta. Amb ell ens embarquem en una singular aventura, del Londres protestant a l'harem d'Istanbul, de les muntanyes d'Aràbia als infortunis d'Abissínia, del cantor de Negreria a la França cínica de Voltaire i, finalment, al Brasil de les grans plantacions. Però aquest llibre de viatges és també un periple interior, perquè Fèlix Dufoy ens condueix a revelacions insòlites, a enigmes que s'amaguen en el seu passat personal.
Una espècie de El Perfum amb cafeïna.
Llibre disponible
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada