Feia molt temps que no llegia un llibre de tanta qualitat. Potser La muntanya màgica de Thomas Mann o bé El Crist de nou crucificat de Nikos Kazantzaki són els dos llibres que m'atreveixo a comparar per la qualitat literària.
Jaume Cabré introdueix un nou estil literari on dues o tres històries es barregen en el traç de l'escriptura, sense avisos previs, sense senyalitzacions d'impremta, simplement amb l'encadenament del relat. Aquesta tècnica esdevé atractiva pel lector quan aquest l'entén (i l'accepta, algunes crítiques han trobat que genera confusió).
És el relat introspectiu d'un personatge que passa per totes les etapes de la seva vida, infant, adolescent, jove, adult i vell, l'Adrià Ardèvol. Em permeto fer el símil d'un procés psicoanalític del protagonista on realitza múltiples associacions d'idees que van traçant la història de la seva vida. Un personatge que estableix una relació adípica amb la seva mare i d'amor i odi vers el seu pare que finalment "mata" simbòlicament assumint la culpabilitat de la seva mort violenta. Un altre element psicològic molt interessant, sota el meu criteri, que apareix constantment en el llibre és la presència de dos personatges, el xèrif Carson i el cabdill arahapo Àguila Negra, dues joguines i dos objectes d'aferrament (1) en les quals l'Adrià estableix el vincle afectiu que no ha trobat a través dels seus pares.Són dues figures que l'acompanyen al llarg de la vida i que esdevenen el seu àlter ego.
L'Adrià Ardèvol té dos companys inseparables que l'acomapanyen durant tot el seu relat, el seu amic Bernat Plensa i un violí storioni del segle XVIII. Un violí que acompanya a la família Ardèvol i que encarna la història del mal que apareix en el llibre paral·lelament a la història de l'Adrià. Un violí "viu" a través del qual s'enllacen les diferents històries que apareixen en el relat.
Finalment voldria compartir una hipòtesi que m'ha rondat pel cap durant els últims capítols del llibre i és sobre la naturalesa de la mort del protagonista, l'Adrià Ardèvol. Durant el llibre i en un parell d'ocasions (que recordi) l'Adrià fa referència a dos personatges històrics, Paul Celan i Primo Levi, els dos jueus i que van patir els horrors de la malícia nazi. Són dos escriptors que van sobreviure l'horror dels camps de concentració i que després d'escriure els seus últims relats on feien públic els seu sofriment humà es van suïcidar, Primo Levi a l'abril de 1987 després d'escriure Els enfonsats i els salvats un anàlisi de l'holocaust, i Paul Celan a l'abril de 1970. Deixo a la interpretació de cada lector les conclusions sobre la mort de l'Adrià Ardèvol.
En agraïment a en Carlos Molas per deixar-me seduir per aquesta lectura i fer possible poder-la compartir amb tots vosaltres.
(1) és el vincle afectiu que tot nadó/infant estableix amb les persones que s'ocupen d'ell, que cobreixen les seves necessitats bàsiques, el cuiden i li donen seguretat emocional.
Llibre disponible
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada