Arrels de pedra, Joan Roca

Català, 264 pàgines.

Avui presento una sorpresa agradable, l'últim llibre de Joan Roca (Vic, 1955).

Havia llegit algunes coses de manera inacabada, algunes d'elles fins i tot abans de publicar-se, quan en Joan ens deixava la proposta de llibre a casa per fer-hi alguns comentaris. També, com si no, havia llegit el conte infantil Verdeta volia volar (editorial El Toll, 2010) amb il·lustracions de la meva dona, la Montse Vilaró.

Però aquesta última novel·la m'ha sorprès molt agradablement. La trama, els personatges, les relacions familiars, les relacions entre propietaris i masovers, l'evolució de la pagesia durant el segle XX, la força de les ciutats en detriment del món rural...hi estan representades i descrites amb coneixement de la realitat i amb un ric llenguatge propi de la Plana de Vic.

Arrels de pedra, és una novel·la que s'endinsa en la història d'una família catalana a pagès, des dels darrers anys de la postguerra fins a l'època actual. La Solana és la masoveria on aquesta família de parcers desenvolupa la seva activitat des de fa generacions, treballant durament de sol a sol i ocupant tots i cadascun dels seus membres. El petit Martí, tanmateix, demostra unes certes aptituds, i els seus pares decideixen que han de fer l'esforç de donar-li estudis. Serà ell, en Martí, qui, passats els anys, i arran de la visita que farà a les ruïnes de l'antiga finca, es proposarà relatar la història d'aquesta família: el dur treball, les dificultats, les estretors, alguna alegria i moltes penes...I els estira-i-arronsa amb els amos, i els enganys, i algun secret que, en cas de ser revelat, podria fer mal, molt de mal...

En Joan Roca, en l'entrevista que se li va fer en el programa La Terrassa del 9TV, va dir que no era una novel·la autobiogràfica però si amb elements biogràfics. Malgrat aquesta declaració crec que els arguments o guions literaris neixen de l'interior del propi autor, ja sigui donant sortida a fantasies, realitats o interpretacions d'aquestes. Crec que en Martí, el protagonista que narra el fil de la història, esdevé l'àlter ego de Joan Roca, i és a través d'aquesta altra veu que en Joan reflexiona i denuncia sobre el món de la pagesia i el tracte que aquesta ha rebut en l'últim segle.

Un novel·la per gaudir, tot i que l'edició de l'editorial El Toll deixa molt que desitjar.

Llibre disponible