La filla del gudari, Teresa Pàmies

Català, 188 pàgines.

Avui, a l'edat de 93 anys ha mort Teresa Pàmies. Una de les referents literàries del nostre país del segle XX. Activista social. En plena guerra civil, 1937, ingressa a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC). Republicana declarada, hagué d'exiliar-se a França després de la guerra civil. Fins al 1971 no tornà al seu país per establir-s'hi definitivament.

La filla del gudari explica la història de la barcelonina Roser M. que fou convocada per un notari de Donostia per la lectura d'un testament que la converteix en hereva d'una gran fortuna. El què no sap la Roser és que és filla d'una història d'amor que fa 50 anys van tenir la seva mare i un gudari que s'havia refugiat a Catalunya.

Teresa Pàmies en aquesta història retrata la figura dels gudaris (guda (guerra) i -ari (ofici)). Aquests eren soldats d'Euzko Gudarostea, exèrcit basc en euskera. Fou l'exèrcit que el Govern Basc va crear durant la guerra civil espanyola i que es va integrar en l'estructura del Ejército Popular de la República.

Aquest llibre el vaig adquirir el 1997, atret per les històries que havia sentit dels soldats bascos de la República. En aquella època, acabava de nèixer la Clara i les tardes-nits eren molt llargues, vaig fer una recerca a la Biblioteca Joan Triadú de Vic sobre els gudaris i vaig topar amb una figura història de nom curiós, Telesforo Monzón, que m'apropava a la relació entre el gudaris i ETA. Aquest home fou un líder nacionalista basc i destacat dirigent del Partit Nacionalista Basc (PNV) durant la segona república i la guerra civil. Fou un dels organitzadors de l'exèrcit vasc (Euzko Gudarostea). En el seu exili va simpatitzar amb els refugiats bascos vinculats a una nova organització: Euskadi Ta Askatasuna (ETA) a qui considerava continuadors de l'Euzko Gudarostea. Aquesta afinitat amb ETA el va portar a tenir discrepàncies amb el seu partit, el PNV, que finalment va abandonar. El 1977, a iniciativa seva, es va constituir la taula Alsasua on es va fundar Herri Batasuna. En les primeres eleccions generals democràtiques del 1979 fou escollit com a diputat del congrés dins de la coalició abertzale. Pocs mesos després fou jutjat pel delicte d'apologia al terrorisme. El 1981 va morir a Bayona.

Amb La filla del gudari faig el meu particular homenatge a Teresa Pàmies.

Llibre disponible