La terapeuta, Gaspar Hernàndez

Títol: La terapeuta

Autor: Gaspar Hernàndez

Pàgines: 256

Idioma: Català

Normalment són poc partidari de llegir novel·les sobre psicologia, i menys sobre relacions psicoterapèutiques. Ja en el seu moment em vaig llençar a llegir La dona veloç de la Imma Monsó i l'experiència no em va acabar d'agradar. 

En La terapeuta, la història ha estat diferent. Segurament que en Gaspar Hernàndez ha estat ben assessorat per col·legues de professió i la història està molt ben lligada, amb un final sorprenent.

A més, en la novel·la es posa de relleu praxis professionals que val la pena comentar pel fet de ser mala praxi. No sé si la intenció d'en Gaspar Hernàndez era possar al descobert aquestes praxis discutibles per tal de possar de manifest l'enorme complexitat de la pràctica de la relació terapèutica o bé simplement per un tema de guió i de poder enganxar al lector.

Em refereixo al concepte de contratransferència i d'empatia. Dos conceptes molt importants a tenir en compte per tal de poder desenvolupar un bon vincle terapèutic.

Malgrat que la terapeuta del llibre es presenta com a psicòloga del model cognitiu-conductual, la seva pràctica professional té a veure amb el model psicoanalític, un model menys directiu i que deixa que el pacient a través de l'associació de idees vagi explicant el seu món intern, d'aquí les interpel·lacions típiques: continua!.

La contratransferència són aquell conjunt d'actituds, sentiments i pensaments que un terapeuta experimenta en relació al seu pacient. Hi ha la contratransferència positiva i la negativa. La contratransferència positiva és la que ofereix al terapeuta l'energia necessaria per a comprendre l'inconscient del pacient. En canvi, la contratransferència negativa es dóna quan el terepeuta experimenta a través del relat del pacient sentiments i/o pensaments propis que li fan perdre la objectivitat de la teràpia i que interfereixen en el procès terapèutic.

L'empatia és la capacitat que té una persona per entendre el món emocional de l'altra, fet que li permet escoltar i entendre els comportaments de l'altre des del propi altre. L'empatia ve definida per 4 atributs: tenir prespectiva, no emetre un judici, reconèixer les emocions de l'altra persona i saber-ho comunicar-li. No significa en cap cas tenir simpatia ja que aquesta traiciona la prespectiva "em caus bé i per tant m'és igual com pensis, sentis o actuïs" i dificulta la capacitat de dir a l'altre allò que veus d'ella, per tant, ajudar-lo.

En molts moments de la novel·la l'Eugènia Llort, la terapeuta, posa en pràctica grans dosis d'empatia que li permeten fomentar el vincle de confiança amb l'Hèctor Amat, el pacient, i que aquest pogui desenvolupar el seu relat (neurosis de transferència). Però també en la relació terapèutica hi apareixen  elements de contratransferència negativa en els quals l'Eugènia s'aprofita de la relació per canalitzar aspectes propis i d'alguna manera interfereixen en el procés terapèutic, com per exemple programar sessions de teràpia diàries, acudir a totes les funcions teatrals, no parlar obertament amb l'Hèctor quan sap que aquest l'espia dels de l'hotel (potser per por a perdre'l com a pacient)...

En definitiva, la novel·la posa de manifest que el psicòleg psicoterapeuta és una professió complexa on hi entren en joc molts elements, del pacient i del professional, que cal observar i comprendre per tal de portar la psicoteràpia a bon port. I que la supervisió és un element fonamental pel psicòleg per poder revisar els aspectes propis que entren en joc en la relació i poder mantenir-los al marge o, en el cas extrem, reconèixer la possibilitat de derivació del pacient a un altre professional.

Ara pots entendre perquè al començament expressava la mandra a llegir novel·les sobre psicologia!

Gaspar Hernàndez va nèixer a Sant Esteve d'en Bas a l'any 1971. 

És un escriptor, crític literari en diversos mitjans de comunicació i periodista català que actualment presenta i dirigeix el programa L'ofici de viure a Catalunya Ràdio. El 2009 va guanyar el Premi Josep Pla de narrativa amb la novel·la El silenci i el Premi Ciutat de Barcelona pel programa de ràdio "L'ofici de viure"

Llibre no disponible

El secret dels fariseus, Daniel Oliva

Títol: El secret dels fariseus

Autor: Daniel Oloiva

Pàgines: 466

Idioma: català

No es pot jutjar fins que no tens informació de primera mà. I aplico aquesta màxima a l'experiència que he tingut amb aquesta novel·la. 

Vaig anar a la presentació del llibre al Temple romà de Vic atret per la curiositat de que un company dels anys de col·legi publiqués el seu segon llibre. Allà el mateix Daniel em va informar que el protagonista es deia Marcià. Fins aquí poc curiós, Marcià, conjuntament amb el seu germà Llucià, van ser un dels patrons de la ciutat de Vic abans que fossin destronats per Sant Miquels dels Sants. Però el cognom del protagonista si que em va picar una mica més la curiositat, Molas. A partir llavors he estat temptat de comprar el llibre en diverses ocasions, però la insistència del meu germà, un altre Molas, que em deixaria l'exemplar que tenia ell m'havia frenat.

Un bon matí de finals de primavera de 2014 en Daniel, amb el qual ens trobàvem cada dia a quarts de vuit del matí ell en direcció a la feina i jo en direcció a l'estació de tren, em va sorprendre amb el regal d'un exemplar de la novel·la. Moltes gràcies!

Amb el prejudici de quin tipus de novel·la amb trobaria me'l vaig reservar com a llibre de tren (etiqueta que molts dels meus llibres han tingut en l'inici de la nostra relació). I realment la sorpresa ha estat molt gratificant i des del primer moment els viatges de Vic a Barcelona i viceversa se m'han fet curts. Haig de reconèixer que en alguns moments el contingut eròtic o sensual d'alguns fragments de la novel·la m'han provocat alguna certa incomoditat.

La novel·la està molt ben lligada des de l'inici fins el final, amb una trama que des del primer moment enganxa. També hi fa que a l'estar ambientada a la ciutat de Vic facilita que l'attrezzo particular fes més amena la lectura.

"Any 1992. Marcià és un jove cosmopolita de divuit anys que ha de passar l'estiu lluny de casa, després que la seva mare hagi decidit enviar-lo a comarques a fer-se "un home de bé". Amb aquest propòsit, residirà a Vic, en una antiga mansió i sota l'estricta supervisió d'una tieta del seu pare, una vella vídua retrògrada que viu amb l'única companyia d'una filla soltera i un gat esquerp.

Allà coneix varis personatges peculiars i heterogenis que, no obstant, ostenten una característica comuna: cap d'ells és el que aparenta ser. A mesura que aprèn a adaptar-se a aquest nou entorn, es veurà implicat en un vell misteri que envolta la seva família"

Daniel Oliva Martinez va néixer a Vic l'any 1969. És llicenciat i post-grau en informàtica.

És autor de varis relats curts. L'any 2008 va debutar com a novel·lista amb el títol Dimonis a la Ciutat dels Sants, una història d'intriga i misteri ambientada a Vic. 

Llibre disponible

L'arqueòleg, Martí Gironell

Títol: L'arqueòleg

Autor: Martí Gironell

Pàgines: 378

Idioma: català

Ja en la lectura d'El pont dels jueus vaig experimentar la mateixa sensació, la prosa utilitzada per l'escriptor no correspon a la categoria de bon llibre. Li falta ritme, més descripció i diàlegs més profunds entre els seus protagonistes.

Tot i així, reconec que l'esforç d'escriure i de concretar una història no és fàcil i té el seu mèrit. Però, avui en dia, quan entres en una llibreria i trobes la quantitat de llibres que hi ha (segons el Instituto Nacional de Estadística a Catalunya es van editar 16.086 llibres durant el 2013) la selecció es fa difícil i la competència és màxima. Són molts els factors que fan escollir un o altre llibre. L'aspecte mediàtic n'és un i de molt potent, però amb tots els anys que fa que llegeixo m'he adonat que les recomenacions particulars que no responen a criteris interessats i que la vivència íntima entre lector i llibre preval acaben sent, en la seva gran majoria, molt bones recomenacions.

Malauradament L'arqueòleg no és un llibre que recomano.

Llibre disponible

La dona veloç, Imma Monsó

Català, 384 pàgines.

Premi Ramon Llull 2012. Des de la seva publicació va ser un llibre que vaig tenir interès en llegir. No sé si encuriosit pel fet que la protagonista era psiquiatra o bé pel mateix nom de la novel·la. 

Val a dir que la lectura no m'ha apassionat. Esperava un altre tipus de trama. M'havia fet la fantasia que al tractar-se d'una psiquiatra la "cosa" agafaria més el camí de la pràctica professional.

En canvi ens trobem davant d'una protagonista atrapada en la seva pròpia obsessió, amb una gran dificultat de sortir de les seves interpretacions de la realitat i deixar-se seduir per les mateixes. Una protagonista que s'adona, al cap de molt temps, potser massa tard, que tot el món intern i extern que havia creat té molt poc a veure amb la realitat que s'havia imaginat i que ha deixat perdre tot un munt de possibilitats per ser feliç, o si més no per poder viure d'una manera més  connectada amb la realitat i més propera a l'afectivitat de la gent que l'envoltava. Un exemple clar com les obsessions t'aïllen de tot allò que succeeix al voltant d'un.

Darrera de tota obsessió trobem una persona amb nivells molt alts d'ansietat, i darrera d'una persona amb alts nivells d'ansietat i trobem una persona que té por. La protagonista, la Nes, té por, de què? com un relat ens pot transportar a reflexionar sobre nosaltres mateixos i les nostres pors? viure en un món veloç, on mentre tot just estem creant el present ja tenim la ment dipositada en el futur més immediat, ens allunya de l'essència del moment present.

En teràpia sabem que al client/pacient l'hem d'ajudar a situar-se en el present per tal d'elaborar nous pensaments i noves emocions, ja que viure constantment amb un pensament futur alimenta les neurosis i ens endinsa en un estat d'ansietat. Deixem d'estar connectats en la realitat per viure en un context irreal on lo probable o preferible esdevé absolut i necessari. Viure desarrelats del present fa que fonamentem la nostra essència en allò que ens manca ( la falta, en el llenguatge psicoanalític) i el desig per allò que ens manca ens pot fer caure en la insatisfacció si és que no aprenem a gaudir del què tenim. Quantes insatisfaccions actuals tenen l'origen en desitjar més allò que no tenim i no saber valorar prou el que ja tenim (sempre que això no sigui nociu)?

Una proposta, fem un esforç de construir més el nostre pensament des del m'agradaria en comptes des del necessito. Pot ser per aquí trobarem nous camins per viure d'una forma més saludable...

Llibre disponible

Foc latent, Lluïsa Forrellad

Català, 613 pàgines.

Després de 50 anys de la publicació del primer llibre de l'autora, Siempre en capilla, Lluïsa Forrellad apareix amb una gran novel·la ambientada en la Barcelona de finals del segle XIX i principis del segle XX. La novel·la ressegueix els fets cronològics que s'inicien el maig de 1893, amb la vaga general de l'1 de maig, i acaben l'1 d'agost de 1909, amb el final de la setmana tràgica, a través de la història d'en Pol Caselles, un orfe, pobre, que deixa el camp per buscar fortuna a ciutat.

La novel·la detalla, des de la visió del protagonista, els principals fets de Catalunya i Barcelona, en particular, de tombans de segle XIX i inicis del segle XX. Personatges històrics com Puig i Cadafalch, Àngel Guimerà, l'actriu francesa Sarah Bernhardt, Antoni Gaudí... o bé l'aparició dels principals invents de l'època, el gramófon, el telèfon, el màquina de fotografiar....

Val a dir que la visió històrica de l'autora, malgrat senyir-se als fets reals, és una visió feta des dels ulls d'en Pol Caselles que després dels primers vint anys de la seva vida essent orfe i pobre, treballant com a temporer del camp i com a criat d'un casal barceloní... esdevé Pol Masats hereu d'una fortuna i membre de la burgesia barcelonina. Aixó porta a relatar la crònica històrica des d'una visió conservadora, industrial i clerical.

La novel·la pot ser catalogada d'històrica o romàntica, per tant els amants d'aquests gèneres se setiran compleguts.

Totalment recomanable.

Llibre disponible

La filla del gudari, Teresa Pàmies

Català, 188 pàgines.

Avui, a l'edat de 93 anys ha mort Teresa Pàmies. Una de les referents literàries del nostre país del segle XX. Activista social. En plena guerra civil, 1937, ingressa a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC). Republicana declarada, hagué d'exiliar-se a França després de la guerra civil. Fins al 1971 no tornà al seu país per establir-s'hi definitivament.

La filla del gudari explica la història de la barcelonina Roser M. que fou convocada per un notari de Donostia per la lectura d'un testament que la converteix en hereva d'una gran fortuna. El què no sap la Roser és que és filla d'una història d'amor que fa 50 anys van tenir la seva mare i un gudari que s'havia refugiat a Catalunya.

Teresa Pàmies en aquesta història retrata la figura dels gudaris (guda (guerra) i -ari (ofici)). Aquests eren soldats d'Euzko Gudarostea, exèrcit basc en euskera. Fou l'exèrcit que el Govern Basc va crear durant la guerra civil espanyola i que es va integrar en l'estructura del Ejército Popular de la República.

Aquest llibre el vaig adquirir el 1997, atret per les històries que havia sentit dels soldats bascos de la República. En aquella època, acabava de nèixer la Clara i les tardes-nits eren molt llargues, vaig fer una recerca a la Biblioteca Joan Triadú de Vic sobre els gudaris i vaig topar amb una figura història de nom curiós, Telesforo Monzón, que m'apropava a la relació entre el gudaris i ETA. Aquest home fou un líder nacionalista basc i destacat dirigent del Partit Nacionalista Basc (PNV) durant la segona república i la guerra civil. Fou un dels organitzadors de l'exèrcit vasc (Euzko Gudarostea). En el seu exili va simpatitzar amb els refugiats bascos vinculats a una nova organització: Euskadi Ta Askatasuna (ETA) a qui considerava continuadors de l'Euzko Gudarostea. Aquesta afinitat amb ETA el va portar a tenir discrepàncies amb el seu partit, el PNV, que finalment va abandonar. El 1977, a iniciativa seva, es va constituir la taula Alsasua on es va fundar Herri Batasuna. En les primeres eleccions generals democràtiques del 1979 fou escollit com a diputat del congrés dins de la coalició abertzale. Pocs mesos després fou jutjat pel delicte d'apologia al terrorisme. El 1981 va morir a Bayona.

Amb La filla del gudari faig el meu particular homenatge a Teresa Pàmies.

Llibre disponible

Arrels de pedra, Joan Roca

Català, 264 pàgines.

Avui presento una sorpresa agradable, l'últim llibre de Joan Roca (Vic, 1955).

Havia llegit algunes coses de manera inacabada, algunes d'elles fins i tot abans de publicar-se, quan en Joan ens deixava la proposta de llibre a casa per fer-hi alguns comentaris. També, com si no, havia llegit el conte infantil Verdeta volia volar (editorial El Toll, 2010) amb il·lustracions de la meva dona, la Montse Vilaró.

Però aquesta última novel·la m'ha sorprès molt agradablement. La trama, els personatges, les relacions familiars, les relacions entre propietaris i masovers, l'evolució de la pagesia durant el segle XX, la força de les ciutats en detriment del món rural...hi estan representades i descrites amb coneixement de la realitat i amb un ric llenguatge propi de la Plana de Vic.

Arrels de pedra, és una novel·la que s'endinsa en la història d'una família catalana a pagès, des dels darrers anys de la postguerra fins a l'època actual. La Solana és la masoveria on aquesta família de parcers desenvolupa la seva activitat des de fa generacions, treballant durament de sol a sol i ocupant tots i cadascun dels seus membres. El petit Martí, tanmateix, demostra unes certes aptituds, i els seus pares decideixen que han de fer l'esforç de donar-li estudis. Serà ell, en Martí, qui, passats els anys, i arran de la visita que farà a les ruïnes de l'antiga finca, es proposarà relatar la història d'aquesta família: el dur treball, les dificultats, les estretors, alguna alegria i moltes penes...I els estira-i-arronsa amb els amos, i els enganys, i algun secret que, en cas de ser revelat, podria fer mal, molt de mal...

En Joan Roca, en l'entrevista que se li va fer en el programa La Terrassa del 9TV, va dir que no era una novel·la autobiogràfica però si amb elements biogràfics. Malgrat aquesta declaració crec que els arguments o guions literaris neixen de l'interior del propi autor, ja sigui donant sortida a fantasies, realitats o interpretacions d'aquestes. Crec que en Martí, el protagonista que narra el fil de la història, esdevé l'àlter ego de Joan Roca, i és a través d'aquesta altra veu que en Joan reflexiona i denuncia sobre el món de la pagesia i el tracte que aquesta ha rebut en l'últim segle.

Un novel·la per gaudir, tot i que l'edició de l'editorial El Toll deixa molt que desitjar.

Llibre disponible